miércoles, 21 de marzo de 2012

Activitat 6 - Cristina Belmonte



Exercici individual
Anàlisi de la utilització de la documentació en comunicació

Comentari d’una lectura sobre la utilització de la documentació en comunicació.

Cuadra Colmenares, Elena de la (2002). “Documentación en Cuéntame”. Cuadernos de documentación multimedia, n. 12
(principalment les tres primeres pàgines)


1.Fer un resum de les idees principals tractades a l’article.


“Cuéntame” és una sèrie de les productores Cartel i Grupo Ganga que es va començar a emetre el 2001 a TVE.

L’equip de documentació va començar a reunir la informació gràfica i textual sobre els esdeveniments de l’any 1968.  Van recopilar llibres, fotografies, fotocopies de premsa. I fins i tot informació audiovisual. Les tres missions fonamentals van ser: trobar, gestionar i donar sortida a la documentació procedent de la televisió, la ràdio i la publicitat de la època. Més tard, van haver d’informar als guionistes, directors, muntadors, creadors de publicitat i anunciants entre d’altres.

Els fons principals són la informació proporcionada per TVE, sense els quals la sèrie no seria possible, però es van veure obligats a cerca informació de fora d’Espanya que no hagués estat ja difosa. L’equip informàtic del que disposaven permetia una àgil gestió dels clips més utilitzats.

En quant a les cerques a TVE n’hi ha de dos tipus: sense petició prèvia, on l’equip de documentació busca imatges després de conèixer l’escaleta i sota demanda, on es busquen imatges més especifiques després de la primera cerca.



2. Fer una valoració personal. A partir de la lectura de l’article i del material vist a classe: quina és la teva opinió sobre el paper de la documentació en la comunicació, i en concret, en el cas analitzat a l’article (publicitat; periodisme; cinema i televisió).



La documentació és una part essencial per a qualsevol format, ja sigui una sèrie de televisió, un anunci, una noticia o qualsevol altre suport. En el cas de la sèrie “Cuéntame” és especialment necessària per la pròpia credibilitat de la proposta. És una sèrie contextualitzada en una època molt concreta. Sense tot aquest material hagués estat impossible crear l’escenografia. Els diàlegs no serien creïbles, els decorats tampoc, les escenes de televisió o ràdio que apareixen no serien verosímils, ni tampoc la publicitat.


No hay comentarios:

Publicar un comentario